dimarts, 20 de maig del 2008

Patates fregides Mon Amour!




Ara feia temps que no escrivia… és que passen tant de pressa els dies! Bé, doncs només arribar… patapam! Exàmens!! Així que per a descansar amb l’Ana de Santander ens en vam anar a passar el pont de maig a Brussel·les, que està a prop (teòricament) i ja trobàvem a faltar les patates fregides!!

Amb l’Ana vam quedar que ja ens veuríem allà, doncs ella treballava i hi aniria amb l’eurostar (és el que té treballar a Anglaterra) i jo tenia més temps i no tinc curro, així que amb el National Express! (versió anglesa de l’Eurolines). La cosa ja va començar malament ja que a Victoria vaig arribar a les 9 menys 10 i no em volien deixar pillar el bus que sortia a les 9 del vespre perquè no havia fet el check in! Ara resulta que amb els busos també s’ha de fer check in... en fi... després de barallar-me amb tota aquella colla d’incompetents que et miren amb cara de mostela com dient “i jo què vols que t’hi faci” –fa moltíssima ràbia, és un posat molt entrenat- vaig aconseguir pujar al bus. Al cap d’un parell d’hores, no haviem sortit encara de l’’illot aquest, es comencen a sentir rumors per l’autobus de que ens hem perdut... Els conductors era la primera vegada que feien el trajecte, eren polacs i no parlaven cap paraula d’anglès, i el GPS era en anglès!! Evidentment ens vam perdre, però bé, encara podriem haver acabat a Escòcia!! A sobre no sabien que haviem d’agafar un ferry! I ja a Bèlgica es van fotre a conduir per l’altre costat, acostumats com venien de les anglaterres, davant la mirada estupefacta d’uns quants flamencs. Resultat final, en un viatge de 7 hores 4 hores de retard, o sigui que en vam trigar 11!!! Tot això ben acompanyada de la flor i nata que viatja amb la National Express, un pervertit per company de seients, pesaaaaaaat a sobre, que quan veia que m’adormia em despertava el fill de puta i em deia “Ça va?” Doncs no!! Ja no ça va, que m’has despertat idiota! Sort que quan vam pujar al ferry me’n vaig poder escapar una estona, però allà, estava parlant amb una americana que vaig conèixer (molt maca) i ens va atacar un belga que era cineasta o no sé què i que no callava, no callava gens, una tortura. D’aquests que a més no esperen resposta, ells el que fan es vomitar-te tota la informació que han acumulat a la seva vida i que tant generosament decideixen compartir amb tu... en fi, que quan vam arribar a Brussel·les el primer que vam fer l’americana i jo va ser anar a fotre’ns un gofre ple fins dalt de xocolata!! I aquí ja va millorar tot.

La Grand Place segueix al seu lloc, els musclos amb patates fregides segueixen sent el plat tradicional, els belgues somriuen i et fan bromes i la xocolata.... ai la xocolata!!! Jo no volia marxar!!! Total, torna a agafar el bus i aquest cop no anavem per ferry, sinó pel tunel aquell de la mànega. Posen el bus dins un tren enorme que fa una mica de por i tu segueixes assegut al bus mentre el tren avança a tota ostia. La veritat és que em preocupava una mica el tema de que la conductora no s’hagués descuidat de posar el frè de mà, per si frenavem de cop amb el tren! Però res, bé bé. La història és que com que el bus on anàvem venia d’Amsterdam ens van registrar a les dues aduanes!! Una vergonya! Vull dir això no és la Unió Europea? Doncs què és tota aquesta història dels registres i tot!! I vinga a treure maletes del bus i tornar-les a posar... evidentment vam perdre dos trens!! Sort que la condu, una alemanya grossa plena de piercings i amb pinta de camionera, li va fotre canya!

En fi... he anat a passar uns dies a Cardiff també, amb la Mayte, i estic super liada amb dos projectes a la Uni... però tot això ja us ho explico un altre dia, que el mail és llarg. Només una cosa per acabar... l’alemanya i l’irlandès piren aquesta setmana, i el putu landlord ja ha llogat l’habit de l’alemanya avui mateix... a un policia!!! Per favor!!! Qui deia que no podia ser pitjor? En fi... santa paciència...

Salut!!!

diumenge, 27 d’abril del 2008

iu-shi, hung-gi, shu-iu???

Una successió de sons semblant a aquesta seria el nom del meu nou company de casa. És de Corea del Sud i gràcies a Déu parla francès perfectament! Perquè només de sentir el nom ja he vist que el coreà no seria una opció en la nostra comunicació. Cosa que vaig validar ahir quan em va demanar d'ajudar-lo a posar l'internet al seu ordinador i tot estava en coreà!! Ja havia de tenir fe en mi ja... per si fós poc el seu ordinador és un Apple d'aquests o sigui que ni les icones reconeixia jo! En fi...

Doncs sí sí, ahir ja vaig aterrissar altre cop a les Anglaterres... jo vaig investigant, quan arribi el moment de conquistar l'illa ja us avisaré! ;) Els aborígens segueixen sorprenent-me per la seva manca d'alegria, sembla mentida. És que a l'avió ja podies detectar qui era anglès i qui no només per la cara de pomes agres! De tant en tant deixen anar algun somriure "Monalisa" però això és tot, i mira que ara tenen sol!! Fins i tot el caixer del super que normalment és simpàtic estava malhumorat!!

En fi... sorpresa!! El landlord ha arreglat el jardí! I ja no sembla que ens hagi de sortir un zombie d'allà! Fins i tot crec que farem algun dinaret allà fòra, alguna barbacoa al més pur estil dominguero! I res, l'irlandès i la alemanya se'n van a finals de mes així que vindran dues persones noves... a veure! Ostres, em sap greu però que marxi l'alemanya... El Coreà és simpaticot però jo no sé què li passa amb el water a tothom que vé a viure aquí. Aquest no pixa fòra de la tassa, no us preocupeu, i de fet jo no sé si és ell tampoc, però abans no passava... cada cop que vaig al labavo la tapa del mig, aquella que fa que no hagis de seure directament sobre la ceràmica, està treta i arrepenjada a la paret. I jo que la torno a posar, i ella que torna a estar a la paret, i jo la poso, ella a la paret... i venga! No ho sé, cultural? Quina nosa li deu fer?Vull dir la pot aixecar també, com la resta de la gent...

I en fi, amb aquesta reflexió tant profunda (segur que no podreu dormir) us deixo que he de continuar estudiant... desitjeu-me sort pels exàmens de dilluns i dimarts! Quin pal!!

Molts petons!

Mireia

Em sap molt de greu no haver-me pogut despedir d'alguns de vosaltres, i no haver-vos vist a molts també!! Ho sento!!! Però és que entre la visita dels guiris i després haver d'estudiar no he tingut temps de res, i vaig pensar que era millor que em quedés a Olot rotllo clausura perquè evidentment entre quedar per fer unes braves i estudiar ja sabeu què hagués escollit no? En fi, que ho sento!! El pròxim cop que vingui no tindré exàmens esperant-me.

dijous, 20 de març del 2008

The Elephant in the room with Science


"The Elephant in the room with Science"



It was three grads of Kensington

To learning much inclined,

Who went to see the Elephant

(Though all of them were blind)

That each by observation

Might satisfy the mind.


The first approached and, touching tusk,

Cried, "There are answers few!

Something so very round and smooth;

I need no further clue.

This wonder of an Elephant

Is like a big test-tube."


The second, grasping papery ear,

Said, "E'en the blindest gimp

Can tell what this resembles most –

I need no further hint!

'Tis clear enough this Elephant

Is just a big blueprint."


The third no sooner had begun

To grasp what she felt able,

When, seizing on the swinging tail,

She settled on her label.

"I see", quoth she,

"The Elephant Is like a power cable".


And so these grads of Kensington

Disputed loud and long,

Each in their own opinion

Exceeding stiff and strong,

Though each was partly in the right

And all were in the wrong.


So oft in scientific wars,

The disputants, I ween,

Rail on in utter ignorance

Of what each other mean,

And prate about an Elephant

Not one of them has seen!

dimecres, 19 de març del 2008

Un elefant, passeja per un camp!

Aquí teniu la meva obra!!! Tot i que llavors el tio estava tan viu que no volia marxar del pis, jo ja li vaig dir que el meu landlord era un mal pelat i que més valia que tornés a la sabana, però insistia en quedar-se al menjador i el vaig haver de treure fent us de la força!



dijous, 13 de març del 2008

La nineta dels meus ulls!






Doncs aquest és el motiu de que no us escrigui gens ultimament... ho sento, he anat de cul! I encara no s'ha acabat, que he d'acabar de pintar l'elefant, de cosir-li la seva manteta india i hem d'editar entrevistes i fer power points... pensaveu que els anglesos serien més organitzats a l'hora de fer treballs de grup?? Doncs no! Penseu que semblo jo la més responsable... En fi... desitjeu-me sort!!!




La Bella Dorment

Doncs, aquí us deixo un conte que he trobat i que m'ha agradat molt... a veure si disfruteu d'aquesta versió de la Bella Dorment...

dimarts, 4 de març del 2008

Les cares dels arbres




Doncs, com podeu veure el Hyde Park està molt viu!! Mireu quin altre arbre que vaig trobar l'altre dia! Aquest té una mica de cara de granota no?